Ajoblanco
Cuando el calor aprieta apetece preparar platos rápidos y frescos. La cocina andaluza está llena de entrantes que reúnen estas características. El Ajoblanco es una sopa fría como el salmorejo o el gazpacho, cada cocinero tiene sus proporciones y sus variantes. A mi me gusta que sea un poco espeso y con una textura cremosa, podemos usar la batidora para que nos quede mas fino, aunque el auténtico ajoblanco se hace a mano de mortero.
Ingredientes:
Dificultad/Fácil
Para 4 personas:
1 diente de ajo.
300 gr. de almendras crudas peladas.
sal gorda.
300 gr. de miga de pan,(puede ser del dia anterior).
1 cuchara de aceite de oliva virgen extra.
Un poco de leche.
1 cuchara. de vinagre de vino.
1/2 l. de agua.
300 gramos de uva moscatel.
Preparación:
Pelamos el ajo.
Las almendras si no están peladas podemos escaldarlas en un escurridor echandoles agua caliente para facilitar su pelado.
Majamos el diente de ajo con las almendras y un poco de sal en el mortero hasta conseguir una pasta homogénea.
En un bol remojamos la miga de pan con un poco de leche y le añadimos la preparación anterior, mezclamos bien y añadimos el vinagre y el agua fría.
Agregamos el aceite poco a poco y batimos enérgicamente para conseguir una sopa suave y bien ligada.
Introducimos el ajoblanco durante un par de horas en el frigorífico. Terminamos poniendo las uvas peladas y sin pepitas al momento de servir.
Servimos muy frío.
Ajoblanco
Quan la calor apreta ve de gust preparar plats ràpids i frescos. La cuina andalusa és plena d’entrants que reuneixen aquestes característiques. El Ajoblanco és una sopa freda com el salmorejo o el gaspatxo, cada cuiner té les seves proporcions i les seves variants. A mi m’agrada que sigui una mica espès i amb una textura cremosa, podem usar la batedora perquè ens quedi més fi, tot i que l’autèntic ajoblanco es fa a mà de morter.
ingredients:
Dificultat / Fàcil
Per a 4 persones:
1 gra d’all.
300 gr. d’ametlles crues pelades.
sal grossa.
300 gr. de molla de pa, (pot ser del dia anterior).
1 cullerada d’oli d’oliva verge extra.
Una mica de llet.
1 cullera. de vinagre de vi.
1/2 l. d’aigua.
300 grams de raïm moscatell.
preparació:
Pelem l’all.
Les ametlles si no estan pelades podem escaldar-les en un escorredor tirant aigua calenta per facilitar el seu pelat.
Piquem el gra d’all amb les ametlles i una mica de sal al morter fins a aconseguir una pasta homogènia.
En un bol remullem la molla de pa amb una mica de llet i li afegim la preparació anterior, barregem bé i hi afegim el vinagre i l’aigua freda.
Afegim l’oli a poc a poc i batem enèrgicament per aconseguir una sopa suau i ben lligada.
Introduïm l’ajoblanco durant un parell d’hores a la nevera. Acabem posant el raïm pelades i sense llavors al moment de servir.
Servim molt fred.
És habitual acompanyar l’ajoblanco amb raïm i meló, també amb anxoves o pernil, però podem posar-li el que desitgem.
Una mica d’història:
Aquest plat va poder haver tingut el seu origen en la cuina de l’Al-Andalus, a causa que l’ametlla és la protagonista d’aquest plat. Es disputen Granada i Màlaga la invenció del ajoblanco, però del que ningú dubta és l’origen humil del plat.
festes:
La popularitat del ajoblanco fa que existeixin en els mesos estiuencs diverses festes relacionades amb la degustació de l’ajoblanco.
Al poble d’Almáchar, Màlaga se celebra tots els anys el 2 de setembre la festa en celebració de l’ajoblanco.
Al poble d’Herrera del Duc, Badajoz se celebra un concurs d’ajoblanco a les fires del 15 d’agost.