A la brandada de bacallà trobarem diversos aromes i sabors mediterranis emulsionats.
Dificultat / Fàcil
Per a 4 persones
ingredients:
400gr de bacallà en salaó, (sense espines)
2 patates
6 alls
Oli d’oliva
200ml d crema de llet
nou moscada
sal
pa torrat
preparació:
Posem el bacallà en remull, cobert d’aigua, dins de la nevera, canviant l’aigua cada 2 hores i comprovant el punt de sal fins que sigui comestible, (Procurant que no quedi totalment insípid).
En un pot amb aigua, bullim les patates pelades i tallades a quarts durant 20 minuts i introduïm el bacallà pelat i tallat perquè bulli tot junt durant 2 minuts més. Escorrem l’aigua i reservem.
En una paella amb un bon raig d’oli, sofregim els alls picats però amb la pell fins que quedin daurats, per treure’ls posteriorment i reservar l’oli.
Afegim la crema de llet i la nou moscada al cassó on tenim el bacallà i les patates, assaonem i introduïm el braç elèctric per lligar la brandada, afegint l’oli que hem perfumat amb els alls.
Repartim la brandada el cassoletes de fang i les gratinem en la part de dalt del forn fins que quedin daurades.
Servim la brandada acompanyada de pa torrat.
Brandada de bacallà
La brandada de bacallà (en català brandada de bacallà) és un plat catalanoprovenzal i en general de tot l’arc mediterrani que va des de Alacant (Espanya) fins a la Ligúria (Itàlia), incloent la part mediterrània d’Occitània i els Països Catalans. A Castella-la Manxa ha un plat tradicional similar, el atascaburras.
història
Sembla ser que l’origen de la brandada va ser una variant de l’allioli a la qual, quan, des del País Basc i al llarg del Pirineu, es va introduir el bacallà sec, possiblement cap al segle XVI, es va afegir aquest. Cal tenir en compte que en tot el quadrant nord-occidental de l’arc mediterrani, així com a la Península Ibèrica, hi ha nombrosos plats casolans i senzills a base de bacallà i oli d’oliva, de vegades amb all i altres no. La brandada pertanyia a la cuina casolana i familiar tradicional popular que sopaven sovint els pagesos de la costa que va des de Alacant fins a la regió de Liguria (nord-oest de Itàlia) fins que, en l’època de la Revolució Francesa, la recepta va arribar a París . A París es va adaptar al gust del lloc i, sobretot, dels cuiners professionals de moda a l’època, que van voler afegir ingredients per suavitzar els sabors de la mediterrània i abaratir els costos. Així, la versió parisenca evita l’all, considerat vulgar, substitueix l’oli d’oliva per altres olis vegetals, de vegades per mantega, i afegeix nata, llet, patata o altres ingredients. Cal tenir present, però, que la brandada de bacallà mediterrània tradicional no té aquests ingredients «ni és un puré de patata i bacallà». La notorietat que en l’època va tenir la cuina que es feia a París, presentada com francesa, va fer que aquest, com molts altres plats (o versions de ells) es donessin a conèixer en altres llocs del món. A Espanya, en canvi, es va estendre l’est, a través del Pirineu, cap al País Basc i després, a la resta de regions.