La sopa manxega és un primer plat consistent, ideal en èpoques de fred com les que es viuen durant l’Hivern a les terres que li donen nom …
Dificultat / Fàcil
Per a 4 persones
ingredients:
2 grans d’all
1 ceba
1 pebrot vermell
1 patata
1/2 carbassó
2 talls de pernil
4 talls de xoriço
200 gr de pa
4 C.S. d’oli
250 gr d’espàrrecs de marge
1 l de brou de gallina
pebre vermell
sal
2 ous
preparació:
Posem una cassola amb l’oli a foc mig, afegim els alls laminats i la ceba tallada en Brunoise, (cubs d’1 o 2 mm de costat) fins que es dauri.
Afegim el pernil i el xoriço picats, seguit del pebre vermell i el brou de gallina.
Netegem i tallem la resta de vegetals a Mirepoix, (talls irregulars d’aproximadament 1,5 cm de costat) i els introduïm a la cassola, deixat que bulli 15 minuts.
Afegim el pa tallat en fines rodanxes i els ous batuts, barrejant-ho amb unes varetes perquè formin una «Stracciatella».
Rectifiquem de sal i hi afegim la carn de la gallina picada sense ossos.
Podem servir la sopa en plat, en bol o en cassola de fang (donant-li un bull a la mateixa abans de servir-la).
Una mica d’història:
William-Adolphe Bouguereau Soup (1865).
És molt possible que en les primeres preparacions culinàries humanes fossin remullats en aigua amb ingredients culinaris mòlts: alguna cosa similar a farinetes, o molles. Les sopes de pa van ser molt probablement un aliment bàsic de les diverses cultures culinàries mediterrànies i europees en general.
La paraula sopa -igual que els seus cognatos sop, soup en anglès, Soupe en francès, zuppa en italià-, procedeix del germànic occidental suppa que es referia a una llesca de pa sobre la qual s’abocava un brou. Va ser posteriorment llatinitzat en suppa, al voltant dels anys 500 d. C., conservant el seu sentit original. Al llarg de l’Edat Mitjana va passar a definir alhora els trossos de pa que es tallaven per remullar en un brou, i el mateix brou o líquid que s’espessia amb pa.