Amb el timbal d’escalivada
sorprendrem als nostres convidats i podrem preparar el dia anterior.
Dificultat / Fàcil
Per a 4 persones
ingredients:
2 cebes
2 albergínies
2 pebrots vermells
2 alls
4 tomàquets madurs
300 gr de tonyina en oli
2 fulles d’enciam
sal
Pebre negre mòlt
preparació:
En una safata de coure posem els pebrots, els tomàquets i les albergínies
untats amb oli, juntament amb les cebes ja pelades i tallades en 4 trossos, embolicades
amb paper d´alumini i una mica d’oli al seu interior.
Escalfarem el forn a 250º i rostirem les verdures durant 30 minuts, donant-los
la volta a la meitat del temps.
Deixem refredar les verdures per pelar-millor.
En un recipient posem les hortalisses ja pelades separant a tires amb els dits,
li afegim els alls tallats a «Brunoise» (cubs d’1 o 2 mm de costat)
les salpebrem i li afegim una mica d’oli d’oliva.
Sobre els plats posarem un cèrcol (que podem fabricar tallant una ampolla de
plàstic) i al seu interior col·loquem una mica d’enciam tallat en
«Juliana», (bastons de 6 cm de llarg i 1 o 2 mm d’ample).
A sobre de l’enciam posarem una mica d’escalivada premsant lleugerament amb una
cullera i sobre ella la tonyina.
Traurem el cèrcol tirant cap amunt amb cura i acabarem el plat amb unes gotes
d’olivada, (pasta d’olives negres diluïda amb oli).
Podem servir el timbal d’escalivada a temperatura ambient o fred.
escalivada
L’escalivada és un plat típic de Catalunya i Aragó que consta de verdures
rostides: albergínia, pebrot, ceba i tomàquet. El seu nom prové del verb català
escalivar que significa ‘rostir al caliu’ i té l’origen en les comunitats
rurals. També es denomina espencat, sobretot en afegir bacallà. És un plat baix
en calories i d’alt contingut en fibra.
Característiques
Les verdures es rosteixen, a la graella o al forn, fins que estan cuites. Es
deixen refredar per després pelar-les. Per servir, es tallen en llargues tires
de forma longitudinal i s’amaneixen amb oli d’oliva i sal, i se sol afegir all
a trossos petits. És un plat que es menja a temperatura ambient pel que sol ser
més habitual el seu consum en els mesos d’estiu.
L’escalivada pot menjar-se sola o com a acompanyament d’un plat principal
(carn, peix, etcètera). Una forma típica de consum és presentar l’escalivada
sobre una torrada de pa i acompanyar-la amb uns filets d’anxova. Una altra de
les múltiples versions que té aquest plat és la de presentar l’escalivada en
forma de mousse o de pastís.