El Bikini o ‘sandvitx mixt’, és un deliciós entrepà que en 10 minuts podem tenir preparat i menjar-ho a qualsevol hora del dia com refrigeri.
Dificultat / Fàcil
Per a 1 biquini
ingredients:
2 llesques de pa de motlle o pa anglès
2 talls de pernil dolç
1 tall de formatge tendre cremós.
Margarina per untar el pa
preparació:
En una paella antiadherent daurem lleugerament les dues llenques de pernil dolç amb el formatge ficat entre mitjanes de les dues, (també es pot fer sense daurar el pernil dolç però varia el gust).
Untem les llesques de pa pels seus dos costats interiors amb una mica de margarina, (també es pot untar amb oli o mantega).
Posem els talls de york i formatge entre les llesques de pa i fem un sandvitx.
Escalfem la paella a foc mitjà – baix i daurem pels dos costats el biquini
El servim acabat de fer tallat en diagonal.
Una mica d’història:
Es comença a tenir notícia d’aquest tipus de sandvitx a la fi de segle XIX als Estats Units, el posseïdor d’un concessionari de Ballpark anomenat Harry Stevens en una entrevista de 1924 esmenta que en 1894 els ham and cheese sandvitxos eren els únics aliments servits en els esdeveniments esportius dels baseball parks de Nova York.
Per aquella època faltaven prop de quinze anys perquè s’introduïren els populars frankfurters en els estadis nord-americans. El sandvitx apareix unit a l’adveniment de les cafeteries a Espanya al llarg dels anys cinquanta.
La popularitat de l’sandvitx va fer que migrase als establiments de menjars nord-americans. Aquest tipus de sandvitx es fa molt popular en els anys anys trenta a Cuba on es comencen a denominar per primera vegada ‘sandvitx mixt’ en castellà i eren ja molt habituals a les cafeteries i restaurants, tant va ser que la seva denominació apareixia també com sandvitx cubà .
La popularitat als Estats Units al començament de segle va fer que el mateix Richard E. Byrd es servís aquest sandvitx en l’any 1926 durant els seus vols polars, a l’igual que posteriorment l’any 1927 vol transatlàntic ho van fer Chamberlin i Levine.
La variant francesa d’aquest sandvitx es va fer popular a França el 1910, i es va denominar croque-monsieur, és un sandvitx elaborat a l’forn amb l’objecte de fer que quedi cruixent (d’aquí el seu nom «senyor cruixent»).
A Espanya, en l’època dels cafès de tertúlia de segle XIX, era molt habitual servir la torrada de dalt (o torrada de dalt) als parroquians, i poc a poc va anar caient en desús davant la popularitat a les cafeteries (sobretot en poblacions com Madrid i Barcelona) on era més habitual el sandvitx.
És molt possible que la introducció de l’sandvitx mixt a Espanya provingui dels espanyols de Cuba, però no hi ha evidències contundents.
A les cafeteries de Barcelona es denomina a aquest tipus de sandvitx com Bikini o Biquini pel nom d’una sala de balls de Barcelona on es servia amb freqüència. Ja a la fi de el segle XX estava completament instaurat l’ús d’aquest sandvitx a les cafeteries d’Espanya.
Algunes companyies d’aliments pre-processats comercialitzen el producte en un pack de dues unitats, refrigerat i llest per a ser preparat a la planxa.
Aquest tipus de sandvitx és molt popular a les cafeteries d’Espanya, i sol ser servit com esmorzar acompanyat per regla general d’un cafè amb llet.