A l’estar formada amb una base de pa, sobre la qual posarem tomàquet fregit, formatge mozzarella i els ingredients que desitgem, la pizza, pot menjar-se com a plat únic, o acompanyada d’una amanida que ens aporti un toc de frescor …
Dificultat / Fàcil
Per a 4 persones
ingredients:
Per a la massa:
900gr. De farina de blat
600gr. d’aigua
1 Cs. «Cullera sopera» rasa de sal
15 gr. De Llevat natural, si és fresca millor
25ml. D’oli d’oliva o de mantega de porc
Per a la salsa de tomàquet:
350gr. de tomàquet triturat, (1 llauna petita)
1 Cp. «Cullera de postres» de sucre
Una mica d’orenga o d’alfàbrega
1CP de sal
2 grans d’all
oli
Per al farciment:
500gr. De mozzarella ratllada
400gr de pernil serrà o ibèric
preparació:
En un pot amb una mica d’oli daurem lleugerament els alls picadets, afegim l’orenga o l’alfàbrega, la sal i el sucre, deixant cuinar a foc lent uns 10 minuts i ho reservem.
En un bol gran posem l’aigua temperada i dissolem en ella la sal per formar la massa.
Afegim el llevat i movem amb una cullera de fusta tirant la farina i tot seguit l’oli, o el llard pastant fins aconseguir que la masase enlairament sola i quedi elàstica, a el «punt vaig donar pasta». Aproximadament uns 10 minuts de pastat.
Formem una bola i la deixem reposar en el bol, tapada amb un drap, durant 2 hores en un lloc no molt fred, a uns 20º més o menys.
Transcorregudes les dues hores dividim la massa en 4 parts amb l’ajuda d’un ganivet i introduïm la punta dels dos dits polzes cap al centre de cada porció formant 4 boles. Empolvorem una mica de farina en una safata en la qual posarem les boles, deixant-les fermentar durant 4 hores a temperatura ambient.
Després de la segona fermentació, farem una lleugera capa de farina a la bola de la massa perquè no s’enganxi a la taula de treball. Amb un moviment de el centre a l’exterior, i amb la pressió dels dits de les mans a la bola, estendrem la massa formant un disc de pasta que no sigui més de 0,3 centímetres de gruix, i en la vora no superi els 1 -2 cm. Si tenim dificultat per estirar la massa a mà podem fer servir un corró que ens facilités la nostra feina.
Amb l’ajuda d’una cullera, estenem la salsa de tomàquet a la base de la pizza fent un moviment en espiral des del centre cap a fora.
Si no disposem d’un forn de pedra o de llenya, podem enfornar les bases de les pizzes durant 10 minuts a 200 º col·locant-les en uns motlles antiadherents que venen per pizzes oa la safata de forn abans d’afegir la resta dels ingredients per obtenir una millor cocció de la massa i una textura més cruixent.
Cobrim les bases amb uns 125gr. de mozzarella cadascuna i repartim el pernil tallat a fins quadradets d’1 cm. Més o menys
Escalfem el forn a 220 º i posem al forn les pizzes uns 10 minuts fins que les vegem dauradetes.
Una mica d’història:
L’origen més acceptat se situa a l’antiga Itàlia, on s’acostumava fer pa de forma circular i, després de la cocció, tallar-lo en porcions com en les pizzes actuals. Llavors és possible deduir que l’origen de la pizza es deu a l’agregat d’ingredients extres sobre aquest tipus de pa com és el formatge gouda.
Els antics grecs cobrien el pa pla amb oli, herbes aromàtiques i formatges. Els romans van desenvolupar la placenta, un pa pla untat amb formatge i mel saborizado amb fulles de llorer.
La pizza moderna es va desenvolupar cap al segle XVII a la ciutat de Nàpols, lloc on hi ha les primeres referències documentals sobre els orígens d’una espècie de pastís amb tomàquet. El 1889 se li va agregar el formatge.
Es diu que en l’època del rei Ferran I (1751-1825), la reina havia prohibit la pizza a la cort. Però Fernando, a qui li fascinava, burlava l’ordre disfressant-se de plebeu per visitar d’amagat un barri pobre de Nàpols on es preparava aquest menjar. Amb el temps va confessar el seu gust i la pizza es va convertir en un gran èxit a tot Itàlia.