La safata paisa, menjant-de plat únic, ens aporta tots els nutrients que necessita l’organisme, a més del seu bon gust.
Dificultat / Mitjana
Per a 4 persones
Ingredients:
500gr de fesols vermells, (posats en remull la nit anterior)
2 cebes
2 alls
500gr de carn picada de vedella
500gr de cansalada fregida
2C.S. (Culleres soperes) d’oli
4 Ous
Patacons, (plàtans madurs)
2 alvocats
4 arepas de blat de moro
200gr d’arròs
xoriço antioqueño
comí mòlt
oli
Pebre negre mòlt
sal
preparació:
Pelem i tallem els alls a làmines, els daurem en un pot amb una mica d’oli, introduïm l’arròs barrejant-ho amb l’oli, hi afegim 300ml d’aigua, el assaonem i quan comenci a bullir, baixem el foc i ho cuinem tapat durant 15 minuts.
En un pot amb una mica d’oli tirem una ceba, que haurem pelat i ratllat prèviament, afegirem lels fesols, una mica de comí, els cobrirem d’aigua freda i els sazonaremos, perquè es cuinin a foc lent.
En una paella amb una mica d’oli, tirem l’altra ceba, que haurem pelat i ratllat prèviament, hi afegim la carn mòlta, una mica de coriandre, comí i la assaonem per saltar-.
En una paella posem directament la cansalada tallada i salpebrada perquè es cuini amb el seu propi greix. La reservem.
Podem cuinar el xoriço en una graella o fregit, reservant posteriorment.
Fregim els ous al final perquè estiguin al punt a servir-los.
Repartim en els 4 plats l’arròs, la carn mòlta, el xoriço, els fesols, els plàtans, els ous fregits i els alvocats, que haurem pelat i tallat.
Acompanyem la safata paisa amb arepas de blat de moro, salsa ají i una mica de llimona.
Característiques:
La safata paisa és un plat herbolari també conegut com a safata de traginer o safata muntanyenca, típic de la Cuina antioqueña, corresponent als actuals Antioquia, el Vell Caldas o Eix Cafetero (Caldas, Quindío i Risaralda), part del nord de la Vall del Cauca i el nord del Tolima a Colòmbia.
Característica fonamental d’aquest plat és la seva enorme abundància, tant en quantitat com en varietat d’aliments, de tal manera que, la safata paisa completa només cal servir-la en plats grans anomenats safates.
En la seva forma i composició actual, és un plat de desenvolupament recent: no apareixen referències en els llibres de cuina anteriors a 1950 ni en altres documents anteriors a aquesta data. És probablement una evolució comercial, desenvolupada en els restaurants antioqueños de Medellín, Bogotà i altres llocs de Colòmbia, del tradicional «sec» antioqueño, compost per arròs, fesol, carn, una mica de fregit i plàtan, i acompanyat per arepa. També pot haver evolucionat a partir d’un altre plat de comú usança a la regió, inclusivament avui, conegut àmpliament com «Típic Muntanyenc» o simplement «Típic»