El conill és un aliment desconegut per moltes persones i amb gran acceptació per altres, en ser una carn blanca és idònia per a introduir-lo en dietes que requereixin una baixa ingestió de greixos; «A la brasa», com avui el vam presentar adquireix un sabor únic per al nostre paladar, produït pel fum que desprenen els sucs de la seva pròpia cocció.
Dificultat / Fàcil
Ingredients:
1 conill d’1 kg aprox.
oli
sal
pebre
salsa allioli
Preparació:
Tallem el conill a quarts, l’untem amb una mica d’oli i el salpebrem.
En una graella el marquem per tots dos costats fins que quedi daurat.
El servim amb la salsa d´allioli i un acompanyament al gust.
Una mica d’història:
El conill és una espècie molt antiga, de manera que pels estudis fòssils s’ha pogut determinar que abans de l’última glaciació abundaven en una àmplia zona d’Europa, que incloïa a països com França, Bèlgica, Alemanya o l’illa de Gran Bretanya. El posterior refredament del continent els va anar desplaçant fins al sud, quedant acantonats a la Península Ibèrica i Nord d’Àfrica, d’on va tornar a estendre fins al nord. Al S. III els romans els van portar a Itàlia, però en el segle XVI encara no existien a Alemanya, tot i que sí que han estat citats en alguns convents, com animals de corral de les comunitats religioses. En l’antiguitat Espanya tenia fama com a país de conills, fins al punt que es considera que el nom d’Hispania, d’origen fenici i del qual procedeix la paraula Espanya, deriva del nom d’aquest animal. Catul, cridava a aquesta península «cuniculosa Celtiberia» i en les monedes hispanorromanas d’Adrià el conill figurava com un dels símbols d’Iberia (W.G. Foster, 1972). Una altra cita històrica curiosa ens ve de la mà d’Estrabón, el qual refereix la introducció de Fures a les illes Balears, per combatre els conills que hi proliferaven, després de fracassar les mateixes tropes romanes en la seva extermini.