La truita francesa tot i ser un plat de composició simple i elaboració senzilla, si ho acompanyem amb una mica d’amanida, unes verdures o bé unes patates fregides, es converteix en un plat equilibrat digne de la millor taula.
Dificultat / Fàcil
Per a una truita
ingredients:
2 ous
sal
oli
guarnició
preparació:
En un plat soper o en un bol casquem els dos ous i hi afegim una mica de sal.
Amb una forquilla els batem durant 1/2 minut.
Escalfem una paella a foc alt durant 1 minut, li afegim una mica d’oli i seguidament els ous batuts, remenant amb la forquilla fins que quallin una mica, en aquest moment baixem el foc a l’mínim i deixem que segueixin quallant lentament fins que veiem que podem donar-li la forma en la vora de la paella lleugerament inclinada i amb l’ajuda de l’forquilla, plegant els dos extrems cap al centre.
Li donem la volta perquè es dauri una mica per l’altre costat i s’acabi de cuinar per dins.
La emplatem i la servim acompanyada d’unes patates fregides o buquet d’enciam.
Una mica d’història:
Encara que, per la seva simplicitat d’ingredients i preparació, poc dubte hi ha que els seus orígens es remunten a la prehistòria, els més antics antecedents documentats refereixen a l’Imperi aquemènida, com predecessora de l’actual truita d’herbes Kookoo, típic del menjar iranià.
A occident, en De re coquinaria apareix una recepta de Ova spongia ex lacte, truita d’ous amb llet, en la preparació s’explica que cal donar-li la volta (la veu truita prové de el llatí coca: «voltejada»).
A Espanya, una de les primeres referències és la d’Enrique de Villena en Art cisoria, en 1423: «Hi ha, més enllà d’això, altres coses de tallar compostes, ansí com formatge i ous fregits o en truita».
A causa de la manca d’aliments soferts per la població de Cadis i San Fernando durant el setge francès de 1810, es van donar multitud de casos en què l’enginy va saber sobreposar-se a la mancança que la guerra provocava.
Un d’aquests exemples culinaris va ser la invenció del que es vindria a conèixer posteriorment com truita a la francesa; a l’sembla alguns habitants d’aquesta ciutat, davant la falta de patates van decidir no privar-se d’un dels seus plats favorits: la truita amb patates, elaborant la mateixa sense afegir-ni rastre d’elles, és a dir només amb ous.
Des de llavors va ser coneguda per la població com «la truita de quan els francesos», sent molt elaborada posteriorment per les famílies gaditanes quan a el mercat no arribava suficient gènere de patates. Tenint sempre les dues opcions Francesa / Espanyola.