Una forma diferent de menjar els espinacs, aprofitant totes les seves proteïnes.
Per 2 persones
ingredients:
25 gr de panses de Corint
20gr de pinyons
50g de mantega
1c.s. d’oli
1 ceba
1 cullerada de farina
200ml de llet
200g d’espinacs
100ml de crema de llet
nou moscada
Pebre negre mòlt
sal
preparació:
En una cassola a foc lent, introduïm l’oli, la mantega, la ceba ratllada i cuinem durant 10 minuts.
Afegim la farina i cuinem durant 2 minuts, després afegim lentament la llet calenta remenant amb unes varetes fins que es lligui.
Rentem, escorrem i tallem els espinacs en trossos irregulars per introduir-les a la cassola juntament amb la crema de llet, les panses, els pinyons, la nou moscada, la sal i el pebre.
Cuinem a foc lent durant 5 minuts, remenant de tant en tant.
Servim els espinacs a la crema en plat o en cassola de fang, acompanyades amb llesques de pa torrat.
Si fem la recepta amb espinacs congelats, haurem de blanquejar bullint durant 1 minut, escórrer-les, estrènyer fent una bola i tallar-les. Variant la quantitat a 400gr.
els espinacs
L’espinac (Spinacia oleracea) és una planta anual, de la família de les amarantàcies, subfamília quenopodioideáceas, conreada com a verdura per les seves fulles comestibles, grans i de color verd molt fosc. El seu cultiu es realitza durant tot l’any i es pot consumir fresca, cuita o fregida. En l’actualitat és una de les verdures que més habitualment es troba congelada.
És rica en vitamines A i E, iode i diversos antioxidants. També conté bastant àcid oxàlic, per la qual cosa s’ha de consumir amb moderació.
Va ser conreada per primera vegada a Pèrsia i d’aquí deriva el seu nom: اسفناج Esfenaj. Els àrabs la van introduir a Espanya cap al segle XI i es va estendre per tot Europa al voltant del s. XV.
Espinacs amb poc ferro
Un mite molt estès sobre els espinacs és que són molt riques en ferro. De fet, es va fer una sèrie de còmics i dibuixos animats, Popeye, per fomentar el seu consum. En ella, Popeye consumia una llauna d’espinacs que li donava una força sobrenatural.
L’origen d’aquesta equivocació està en un error del científic I. Von Wolf (1870), que va multiplicar per 10 la quantitat de ferro a l’errar en la col·locació d’una coma. Avui dia se sap que en general les altres plantes comestibles contenen nivells de ferro similars o fins i tot superiors a l’espinac, com és el julivert, llavors de sèsam, bledes, col, col, i en general la majoria de verdures de fulla verda fosca.
De fet, el ferro dels espinacs no s’absorbeix bé perquè l’espinac té molt àcid oxàlic i aquest fa insoluble al ferro.
De totes maneres, encara que tinguin poc ferro (els cigrons i les llenties tenen més) i aquest s’assimili malament, els espinacs segueixen sent un aliment molt aconsellable.
A més de tot l’anterior, cal ressaltar que aquesta planta, així i tot és abundant en proteïnes i pot també evitar malalties com l’anèmia i altres.
Cuina Natural