La
sopa d’all és un tipus de sopa típicament castellana, la seva senzillesa admet
moltes variacions, totes elles personalitzant el seu sabor característic.
Dificultat / Fàcil
Per a 4 persones
ingredients:
12 grans d’all
1 os de pernil
200 g de pa del dia anterior
6 talls de pernil serrà
2 ous
4 c.s. (Culleres soperes) d’oli d’oliva
1C.P. (Cullera de postres) pebre vermell dolç
1l i 1/2 de consomé o 1l i 1/2 d’aigua amb 2 pastilles de brou concentrat
sal
pebre negre
2 rodanxes de formatge rulo de cabra
preparació:
En una cassola amb l’oli posem 4 talls de pernil picades i 2 senceres, (per a
la guarnició) juntament amb els alls tallem a làmines i els daurem.
Retirem les dues llesques de pernil senceres i les reservem, afegim el pa
tallat fi i ho ofeguem.
Introduïm el pebre vermell, el brou, l’os de pernil i deixem coure a foc mitjà
durant 30 minuts, remenant per desfer el pa i perquè no se’ns adherència en el
fons de la cassola
Batem els ous i els afegim a la sopa remenant amb unes varetes, rectifiquem de
sal i pebre.
Podem servir la sopa en cassola de fang o en plat amb un tros del pernil
cruixent punxat en el formatge i posat a sobre de la mateixa.
Origen dels alls
L’origen de l’all sembla remuntar-se als països d’Àsia Central, des d’on una de
les seves varietats endèmiques, Allium longicuspic, es va propagar cap al Mar
Mediterrani. Els primers vestigis que es conserven de la utilització de l’all
per al consum o com a medicina natural es remunten al tercer mil·lenni a.C., a
l’Índia i l’Antic Egipte.
usos medicinals
Usos aprovats per la Comissió E del Ministeri de Sanitat alemany: 410
Arteriosclerosi, hiperlipidèmies i hipertensió arterial.
Tradicionalment s’ha utilitzat en casos de bronquitis, aerofàgia, dispèpsies,
espasmes abdominals, amenorrea, diabetis. Típicament s’ha utilitzat per al
tractament de calls, berrugues, otitis, artritis, artràlgies, neuràlgies o
ciàtica. També s’utilitza com a condiment alimentari. Curiosament els egipcis
ja l’utilitzaven com un remei per als dolors i els grecs feien menjar un all
cru als atletes abans de cada competició ja que el consideraven com una font de
fortalesa física. Així mateix, es va utilitzar contra la pesta, i també durant
les dues guerres mundials per al tractament de ferides, del còlera o del tifus.