Dificultat / Fàcil
Per a 4 persones.
ingredients:
1 pebrot vermell.
1 pebrot verd.
1 ceba.
3 tomàquets madurs.
1 cogombre.
1 gra d’all.
1/2 l. d’aigua.
2 llesques de pa.
25gr. d’ametlles.
Oli.
Sal.
Vinagre de xerès.
preparació:
Rentem els pebrots amb aigua freda, els tallem a Mirepoix, (aproximadament de
1-1,5 cm.) I els posem en un recipient una mica alt perquè ens hi càpiguen tots
els ingredients.
Fem el mateix amb els tomàquets madurs.
Pelem la ceba, el cogombre i el gra d’all, els tallem de la mateixa manera i
els afegim al recipient, (pot ser una olla una mica alta).
Li afegim el 1/2 l. d’aigua, l’oli, la sal i el vinagre i ho triturem tot fins
que ens quedi una textura líquida.
Passem nostre gaspatxo a un altre recipient mitjançant el colador xinès, li
afegim les llesques de pa, les ametlles i ho tornem a triturar amb la batedora
elèctrica fins que ens quedi una crema clareta.
Hem de refredar a la nevera abans de consumir-lo.
Podem acompanyar-lo amb els seus propis ingredients tallats a Brunoise (donats
d’1 a 2 mm per cada costat).
Una mica d’història:
L’origen de l’actual gaspatxo és incert, encara que tradicionalment se l’ha
considerat un plat de l’interior d’Andalusia, on l’oli d’oliva i els productes
de l’horta són abundants, i els estius molt secs i calorosos. Per aquesta raó
se li coneix comunament com gaspatxo andalús. Tot i això l’origen del gaspatxo
com a plat «esqueixat” és anterior a l’ús d’hortalisses en la seva
elaboració i data de l’època de l’Al-Andalus.
Extremadura té una gran tradició en l’elaboració d’aquesta sopa freda, ja que
era plat habitual dels pastors i bon suport de vitamines durant les llargues
estades amb el bestiar a les deveses.