Llobarro al forn

El llobarro és un peix que admet diferents formes de preparació, aportant-nos cadascuna d’elles un sabor únic al nostre paladar, sempre que li donem el punt de cocció adequat, per poder apreciar la suavitat i melositat de la seva carn.

Dificultat / Fàcil

Per a 2 persones

ingredients:

2 Llobarros

1 patata

1 ceba

2 grans d’all

1 pastanaga

1 c / c, (cullera de cafè) de pebre vermell mòlt

200 ml. de vi blanc

300 ml d’aigua

100 ml de tomàquet fregit

1 fulla de llorer

3 1/2 rodanxes de llimona

1/2 c / s, (cullera sopera) de farina de blat de moro

oli

sal

pebre

preparació:

  Li tallem totes les aletes al llobarro excepte l’aleta cabal, (de la cua), la evisceramos, la desescamamos, li donem tres talls en un lateral i la reservem.

  Pelem i tallem la ceba en juliana, la pastanaga a rodanxes i els alls a làmines.

  En una cassola amb una mica d’oli sofregim els alls, la ceba i la pastanaga per aquest ordre.

  En un bol barregem el vi, l’aigua, la farina de blat de moro i el tomàquet fregit i reservem.

  Afegim el pebre vermell mòlt, i ho barregem amb el sofregit, seguidament introduïm els ingredients que tenim al bol juntament amb el llorer i la patata que haurem pelat i tallat en fornera, (rodanxes de 1/2 cm.) Assaonem i deixem que bulli tot Durant 10 minuts a foc mitjà.

  Escalfem el forn a 180ºC.

  En una safata de coure de la mida del peix posem tot el que hi ha a la cassola, incorporem el llobarro salpebrada amb els talls cap amunt posant 1/2 rodanxa de llimona en cada un i la introduïm al forn durant 25 minuts.

  La podem servir en safata o en un plat, sencera o desespinat.

  Descripció:

 El cos és allargat, mesura entre 10 i 100 cm de longitud; amb llavis carnosos; en l’angle superior de l’opercle hi ha dues espines curtes. El color és variant, des de gris fosc en el dors, fins a arribar a ser blanc a la part ventral, encara que en l’aigua s’ho veu platejat brillant, més plomís al dors, amb irisacions verd oliva.

 Distribució i hàbitat:

 El llobarro es troba a les costes rocoses dels arenals, les desembocadures dels rius i sobretot els ports, dàrsenes, pantalans i esculleres. Aquest acostament a la costa sol ser major en els mesos de calor, allunyant-se a l’hivern. Els exemplars joves viuen en bancs, tornant-se solitàries quan es fan grans. La profunditat en la qual es pot trobar és de 0 a 15 metres.

 Prefereix les aigües oxigenades, encara que pot arribar a penetrar en aigües dolces.

  comportament:

 L’època de posta transcorre entre gener i març. És molt voraç i la seva dieta es compon de crustacis, cucs, peixos, eriçons de mar i altres animals marins.